Sobre controladors aeris, matemàtiques i veritats universals

Aquests dies, entre ressaca i ressaca, m’he ficat a pensar quasi per obligació en el tema dels controladors aeris. I com cadascú pensa el que vol la primera cosa que em va vindre al cap va ser: Aquests tipus en sabran molt de matemàtiques?.
El meu procediment en aquests casos consiteix en anar a GOOGLE i teclejar “Controlador Aeri Matemàtiques”. La majoria de links que apareixen estan relacionats amb el temari que els controladors han de coneixer per tal de passar la seua prova. Primera alegria: una mica de matemàtiques han de conéixer.
L’únic link que em va semblar interessant feia referència a la conferència que va impartir un controlador aeri i doctor en matemàtiques en la universitat de Santiago de Compostel·la.
Vos aconselle llegir-la a tots aquells que haveu passat per una facultat de matemàtiques. Jo ,personalment, m’he sentit molt identificat.
Ací teniu el link: http://www.usc.es/mate50/documentos/PabloFernandezAscariz.pdf
La idea que te la majoria de les persones sobre el que és un controlador aeri és pareix a la d’una persona que, després d’aprovar unes oposicions, treballa no massa dies al mes dins d’una torre de control i cobrant molta pasta.
Ací apareixen dues veritats universals.
Una d’eixes veritats l’estic comprovant personalment des que em dedique a la docència i més encara enguany que sóc funcionari. Tindre un treball ben pagat amb moltes vacances i per a tota la vida, desperta la enveja de la majoria d’aquells que no el tenen.
La segona veritat és que, quan una immensa majoria de gent, per iniciativa pròpia i sense investigar gens, s’ha format una idea sobre qualsevol cosa, eixa majoria de gent sol estar equivocada.
Vos deixe un altre link al bloc d’una controladora aèria per tal de llegir l’altra versió de l’assumpte tot i que aquesta altra versió no dispose dels mitjans de comunicació de masses per tal de donar-se a conèixer.
Link:http://controladoresareosyotrashierbas.blogspot.com/2010/12/ver-si-nos-entendemos.html
Com a darrera reflexió:
Aquest pont no deuria deixar d’anomenar-se pont de la constitució…perquè jo crec que este ha estat el veritable “pont aeri”…☺

Tot te un preu?

L’altre dia l’amic Roger (mig marmolant-me) em va dir que aquest bloc no en té de matemàtiques i no li faltava raó.

Així que comence la secció matemàtica amb l’enllaç a la notícia que ahir dia 3 d’octubre publicava EL PAIS amb el títol “El genio, el hombre, el enigma“.

No se si coneixeu al matemàtic rus Grigori Perelman però ami, personalment, em sembla tot un personatge. Jo ahir no vaig comprar el diari però un amic que estava llegint l’article em va trucar per telèfon per a dirme que s’havia enrecordat de mi (no se massa bé com prendrem aço…).

Altre gran amic meu em va confessar fa unes setmanes que li van oferir un milió d’euros per l’empresa que ha creat ell mateix. La resposta del meu amic m’encanta : “Mi empresa es lo único que me da alegrias, lo único que me hace llorar y precisamente por eso no está en venta”.  Jo crec que això  és molt més que una resposta, és  una filosofia de vida. Primer van els sentiments i tot lo altre és secundari. Jo estic ben orgullós dell !

Aclariment: La foto és del matemàtic rus i no del meu amic

Noves sensacions

Comença una nova etapa en la meua vida i a més a més comença bé.

Com a primer canvi he pogut disfrutar de dues setmanes més de vacances a setembre. Al post anterior ja vaig classificar aquest mes com a favorit tot i que l’estació predilecta per a mi continua sent la primavera.

Tinc noves sensacions i totes són bones. D’una banda he guanyat una estabilitat laboral que tal i com està eixe tema no és cap ximpleria. Però, sobretot, tinc la sensació de que he guanyat molt de temps. Temps per a navegar, per a llegir, per a fer esport, per estudiar més coses. Diuen que el temps és or…on puc anar a canviar-lo?. Je Je.

Hui toca putxero en el fata i per la nit concert de la Gossa Sorda.

Vos deixe un link al tema de Los Planetas…”nuevas sensaciones”.

M’agrada la pluja

M’agrada la pluja i m’és  igual que siga en mig de l’estiu. De fet m’agrada la pluja i l’estiu no.
No estic massa segur de la causa però mai he sentit predilecció per l’estació de les vacances (obligades en el meu cas). A mi la que m’agrada és la primavera. Any rere any és, sense cap dubte, el meu retrobament favorit. Tot i que he de dir, que el meu mes favorit sempre ha estat setembre (una més de les meues contradiccions).

Ara que ho pense…si no m’agrada l’estiu que és quan estic de vacances i m’agrada setembre que és quan torne a treballar….no serà que el que m’agrada és la faena? No ho crec perque tret d’enguany, normalment, la sensació de tornar a començar un curs no em fa especial il·lusió, simplement l’accepte.

D’altra banda i fent referència al títol del post, la pluja sempre m’ha agradat. A més a més m’agrada en totes les seues modalitats : pluja fina, pluja intermitent, pluja constant, temporal, etc.
Si plou estudie més. Si estic treballant mentres fora plou, treballe més a gust. M’agrada conduir mentre està plovent. No ho acabe d’entendre però és com si la pluja provocara sobre la meua ment un efecte tranquil·litzador.

També he d’admetre que la pluja d’estiu m’agrada per altres motius diguem-ne més…egoistes. Els turistes s’han de quedar als seus apartaments (tot i que semble mentida, apretant-se entren tots). La platja es buida i puc mirar per la finestra i recuperar temporalment sensacions de tranquil·litat que em pertanyen per viure on visc i que em furten al llarg de dos mesos consecutius.

La solució parcial a este problema passa per anar a visitar a la família a Casla, un menut poble de la província de Segòvia on els meus oncles tenen, a part de la seua, dos cases rurals que us recomane  visiteu.

En eixe poble hauré de batallar amb un altre problema: la consumició sense repòs d’aliments i de begudes,o com diu mon tio : “Aquí no hay que parar en ningun momento de comer  ni de beber”.
Això i la falta d’activitat esportiva durant aquest estiu està generant-me un altre problema cada vegada més gran al voltant del meu melic, crec que s’anomena panxa i ja voré com la solucione a partir de setembre.

Tal vegada per això no m’agrada l’estiu…està tot ple de problemes!

mini-curset sobre vins a la upv

Aquests dies assistiré amb el meu amic Ferran a un curs sobre vins d’agricultura ecològica a la Escola Politècnica de Gandia.

De moment ahir la cosa va estar molt suau. Llevant que vam fer un exercici aromàtic que em va agradar i el descobriment de la varietat blanca valenciana “merseguera” el curs era massa bàsic inclús per a mi que sóc simplement aficionat.

Però tinc l’esperança de que anirà millorant. De fet crec que hui no farem dues cates …en farem quatre!

Desvirgant el blog

No se si el títol és el més adequat per tal de començar el bloc però la frase m’ha vingut així, de sobte. I com darrerament tinc la estranya mania de fer el que m’abellix , la frase es queda tal i com està i done el blog per desvirgat i/o inaugurat.

Aniré contant coses, sobre temes diversos del meu interès .  No he fet mai un bloc i encara tardaré un temps en “tunejar-lo” però espere que vos agrade i participeu.