Filosofies de vida

Posted in Uncategorized on Juliol 28, 2011 by paratodoepsilon

Ja fa temps que al diari El Pais i a la secció d’articles d’opinió vaig trobar la cara d’un ex-ministre del partit popular a la primera legislatura de l’Aznar. L’ex-ministre en qüestió per voluntat pròpia va decidir deixar la política després d’aquells quatre anys i actualment s’ha tornat a saber d’ell al camp polític perquè ha estat l’encarregat de dur a terme les negociacions entre el ministeri de foment i els controladors aeris.

Es tracta com ja sabreu de Manuel Pimentel que és a la vegada advocat i enginyer…curiós no?. Açò reforça la meua idea que no hi ha gent de lletres o de ciències.

Ací vos deixe un link de l’article que caldria llegir per entendre aquest post.

Tot i que no em canse de rellegir-ho de tant en tant, he decidit fer un intent de particularitzar-lo a la meua persona a vore si puc complir-ho. Aquest serà el meu intent de decàleg del caminant dividit en àrees:

Primer que res el que es podria entendre com “MENS SANA et CORPORE SANO”

Necessite un projecte mental!

Per diverses raons considere que la meua ment ha de tindre faena. El saber i entendre perquè passen les coses és un plaer moltes vegades superior a les pròpies coses que estan passant.

Aquestes coses a les quals em referisc poden ser, bé continuar amb el doctorat, profunditzar en els diversos softwares educatius, començar a estudiar idiomes i , fins i tot, involucrar-me en la resolució de problemes tant matemàtics com de lògica que de vegades m’ha trobat en diverses revistes, webs i blocs matemàtics (per cert ara hi ha un problema setmanal a l’edició digital del mateix diari que he anomenat abans).

L’adrenalina que es pot sentir quan es resol un problema que portes temps batallant és un plaer desconegut per a la majoria de la gent i que jo tinc ganes de recuperar…serà massa friki açò?..tinc igual.

Pel que respecta al CORPORE la cosa també ha de millorar prou. Ja faig esport però, com quasi tot el que faig, ho faig de manera massa intermitent.

La intenció era córrer tres dies per setmana…però no se que passa que al tercer no hi arribe mai!. I la veritat és que la sensació que tinc en acabar de córrer és també molt agradable (cal insistir en lo de “en acabar”).

Segons el llibre de Murakami “de que parlo quan parlo de córrer” lo més important d’eixir a córrer és tornar a eixir a córrer el dia següent. Però clar, este paio fa maratons i jo no he fet ni una cursa popular encara. Damunt l’única que he vist que m’agradaria intentar perquè té 4 quilòmetres no em deixaran fer-la perquè és la cursa de la dona!. Així que no queda més remei que preparar-se per una de 10 i de ahí ja donarem el salt a la mitja marató, tot i que no crec que siga enguany (més que res perquè si el decàleg no és realista no m’esforçaré a complir-lo).

També és important dosificar aquestos esforços, tant els mentals com els corporals, ja que no seria la primera vegada que faig tantes coses que cap d’elles la faig perfecta (seria el segon punt del decàleg original).

Aquestes serien les dues vessants sobre les quals s’ha de construir aquesta nova “temporada de vida” per anomenar açò d’alguna manera. Però no són les úniques ja que no tindrien cap sentit sense altres com:

  • Marc
  • Cinc ceps
  • Kite
  • Pelis
  • Llibres
  • Rutes Gastronòmiques
  • Viatges
  • Escriure al bloc

La teoria la tinc clara, ara falta allò que sempre m’ha costat més, Murakami ho anomena auto-disciplina.

No se que opinareu del decàleg original de Pimentel, a mi de tots els punts que el formen el que més m’agrada és l’últim.

Aquest estiu està reviscolant, sort que és llarg (almenys el meu 🙂 )

Malament comença l’estiu…

Posted in Uncategorized on Juny 18, 2011 by paratodoepsilon

 

Per a qui no ho sàpia, un axioma és una premissa que es considera “evident” i s’accepta sense el requeriment d’una demostració prèvia.En matemàtiques els axiomes són els pilars sobre els quals es construeixen les teories d’aquesta ciència.

Durant la meua època d’estudiant, em preocupava molt d’entendre les demostracions dels diferent resultats i teoremes que formaven una determinada teoria i ben poc dels axiomes que la sostenien.

Recorde que ja al final de la carrera, en una classe d’anàlisi funcional, el professor ens va contar una anècdota relacionada amb la importància dels axiomes. Contava que, en un tribunal de tesi, un dels professors que el formaven, s’adonà que dos dels axiomes sobre els quals es construïa la tesi eren contradictoris entre si.

El resultat era una teoria absolutament correcta i molt original però, malauradament, aplicable únicament al conjunt buit. El professor ho contà amb mig somriure irònic i amb una actitud que de vegades tenen alguns professors universitaris que semblen gaudir de lo més amb l’error d’algun company (en aquest cas el director de la tesi).

Un del meus defectes és que, de manera involuntària, tendisc a fer paral·lelismes entre la vida personal i les matemàtiques. Paral·lelismes que, d’altra banda i com altres tantes coses que faig, no tenen ni cap sentit ni cap base raonable.

Esta setmana tinc la sensació de que em passa el mateix que a l’alumne que va presentar aquella tesi, amb la diferència de que no tinc cap director a qui tirar-li la culpa. Tinc por de buscar la paraula “gilipolles” al diccionari i que estiga directament la meua foto.

Malament comença l’estiu…

 

M’han furtat la primavera!

Posted in Uncategorized on Abril 10, 2011 by paratodoepsilon

Fa més o menys 7 anys que tinc guardat en algun lloc el retall d’un diari que feia referència a un retrobament.

Quan jo parle “d’algun lloc” heu de fer-vos a la idea que la paraula desastre es queda massa curta per definir l’ordre de ma casa. Ha estat així sempre. Almenys quan vivia amb la família aquest ordre caòtic estava delimitat per les quatre parets que formaven la meua habitació. Però viure assoles ha fet que aquest caos organitzatiu s’instal·le al llarg dels 90 metres quadrats del meu habitatge repartit en tres habitacions, una cuina-saló i dos banys tots aquestos espais totalment equicaòtics (si és que existeix aquesta paraula que crec que no).

Aquest caos també em persegueix al meu calaix de l’institut, a la meua borsa d’anar a classe i inclús a les carpetes de l’ordinador amb el qual estic escrivint aquest post. Un dia a la setmana podríem dir que s’instal·la una mena d’ordre en el caos però tinc comprovat que ve a durar dos o tres dies en el millor dels casos. Crec que m’ha acostumat a vire amb ell però, sincerament, no li tinc massa estima

Podeu comprendre aleshores que buscar ara l’esmentat article pot ser una tasca massa complicada, massa llarga, o les dues coses a l’hora.

No recorde tot el seu contingut, de fet no recorde més que la referència a un retrobament. Deia alguna cosa com:

“De tos els retrobaments que es repeteixen any rere any el més esperat és, quin dubte cap, la primavera”.

Curiosament l’amiga que em va donar l’article està diguen-me que enguany ella la primavera no l’ha trobat encara.

Jo si que l’ha trobat i més a més enguany ha sigut de sobte. Aromes, olors, colors i sensacions primaverals no esperades tan prompte varen arribar el mateix dia sense avisar i amb una intensitat més que notable.

I quan ja estava començant a gaudir de tot això…m’han furtat la primavera!.

Anem a ser clars:

  • No vull banyar-me a la mar en abril!
  • No vull ficar-me les abarques encara!
  • No em dona la gana untar-me de crema solar a estes altures de l’any!
  • Però, sobre tot, no m’agrada compartir el meu entorn amb els turistes invasors abans d’hora (ni després tampoc).

Així que, amic estiu, vaig a dir-te unes paraules:

Fes el favor de donar-li a Nuri la seua primavera que ja està tardant massa, retornam les meues sensacions primaverals que encara les estava gaudint i ja et baixaràs del tren en la propera estació!

 

I, si no estas d’acord, ja estas parlant amb la conselleria d’educació per tal de que em donen vacances…

Sobre controladors aeris, matemàtiques i veritats universals

Posted in Matemàtiques on Desembre 8, 2010 by paratodoepsilon

Aquests dies, entre ressaca i ressaca, m’he ficat a pensar quasi per obligació en el tema dels controladors aeris. I com cadascú pensa el que vol la primera cosa que em va vindre al cap va ser: Aquests tipus en sabran molt de matemàtiques?.
El meu procediment en aquests casos consiteix en anar a GOOGLE i teclejar “Controlador Aeri Matemàtiques”. La majoria de links que apareixen estan relacionats amb el temari que els controladors han de coneixer per tal de passar la seua prova. Primera alegria: una mica de matemàtiques han de conéixer.
L’únic link que em va semblar interessant feia referència a la conferència que va impartir un controlador aeri i doctor en matemàtiques en la universitat de Santiago de Compostel·la.
Vos aconselle llegir-la a tots aquells que haveu passat per una facultat de matemàtiques. Jo ,personalment, m’he sentit molt identificat.
Ací teniu el link: http://www.usc.es/mate50/documentos/PabloFernandezAscariz.pdf
La idea que te la majoria de les persones sobre el que és un controlador aeri és pareix a la d’una persona que, després d’aprovar unes oposicions, treballa no massa dies al mes dins d’una torre de control i cobrant molta pasta.
Ací apareixen dues veritats universals.
Una d’eixes veritats l’estic comprovant personalment des que em dedique a la docència i més encara enguany que sóc funcionari. Tindre un treball ben pagat amb moltes vacances i per a tota la vida, desperta la enveja de la majoria d’aquells que no el tenen.
La segona veritat és que, quan una immensa majoria de gent, per iniciativa pròpia i sense investigar gens, s’ha format una idea sobre qualsevol cosa, eixa majoria de gent sol estar equivocada.
Vos deixe un altre link al bloc d’una controladora aèria per tal de llegir l’altra versió de l’assumpte tot i que aquesta altra versió no dispose dels mitjans de comunicació de masses per tal de donar-se a conèixer.
Link:http://controladoresareosyotrashierbas.blogspot.com/2010/12/ver-si-nos-entendemos.html
Com a darrera reflexió:
Aquest pont no deuria deixar d’anomenar-se pont de la constitució…perquè jo crec que este ha estat el veritable “pont aeri”…☺

Tot te un preu?

Posted in Matemàtiques on Octubre 4, 2010 by paratodoepsilon

L’altre dia l’amic Roger (mig marmolant-me) em va dir que aquest bloc no en té de matemàtiques i no li faltava raó.

Així que comence la secció matemàtica amb l’enllaç a la notícia que ahir dia 3 d’octubre publicava EL PAIS amb el títol “El genio, el hombre, el enigma“.

No se si coneixeu al matemàtic rus Grigori Perelman però ami, personalment, em sembla tot un personatge. Jo ahir no vaig comprar el diari però un amic que estava llegint l’article em va trucar per telèfon per a dirme que s’havia enrecordat de mi (no se massa bé com prendrem aço…).

Altre gran amic meu em va confessar fa unes setmanes que li van oferir un milió d’euros per l’empresa que ha creat ell mateix. La resposta del meu amic m’encanta : “Mi empresa es lo único que me da alegrias, lo único que me hace llorar y precisamente por eso no está en venta”.  Jo crec que això  és molt més que una resposta, és  una filosofia de vida. Primer van els sentiments i tot lo altre és secundari. Jo estic ben orgullós dell !

Aclariment: La foto és del matemàtic rus i no del meu amic

Noves sensacions

Posted in Uncategorized on Setembre 25, 2010 by paratodoepsilon

Comença una nova etapa en la meua vida i a més a més comença bé.

Com a primer canvi he pogut disfrutar de dues setmanes més de vacances a setembre. Al post anterior ja vaig classificar aquest mes com a favorit tot i que l’estació predilecta per a mi continua sent la primavera.

Tinc noves sensacions i totes són bones. D’una banda he guanyat una estabilitat laboral que tal i com està eixe tema no és cap ximpleria. Però, sobretot, tinc la sensació de que he guanyat molt de temps. Temps per a navegar, per a llegir, per a fer esport, per estudiar més coses. Diuen que el temps és or…on puc anar a canviar-lo?. Je Je.

Hui toca putxero en el fata i per la nit concert de la Gossa Sorda.

Vos deixe un link al tema de Los Planetas…”nuevas sensaciones”.

M’agrada la pluja

Posted in Uncategorized on Agost 14, 2010 by paratodoepsilon

M’agrada la pluja i m’és  igual que siga en mig de l’estiu. De fet m’agrada la pluja i l’estiu no.
No estic massa segur de la causa però mai he sentit predilecció per l’estació de les vacances (obligades en el meu cas). A mi la que m’agrada és la primavera. Any rere any és, sense cap dubte, el meu retrobament favorit. Tot i que he de dir, que el meu mes favorit sempre ha estat setembre (una més de les meues contradiccions).

Ara que ho pense…si no m’agrada l’estiu que és quan estic de vacances i m’agrada setembre que és quan torne a treballar….no serà que el que m’agrada és la faena? No ho crec perque tret d’enguany, normalment, la sensació de tornar a començar un curs no em fa especial il·lusió, simplement l’accepte.

D’altra banda i fent referència al títol del post, la pluja sempre m’ha agradat. A més a més m’agrada en totes les seues modalitats : pluja fina, pluja intermitent, pluja constant, temporal, etc.
Si plou estudie més. Si estic treballant mentres fora plou, treballe més a gust. M’agrada conduir mentre està plovent. No ho acabe d’entendre però és com si la pluja provocara sobre la meua ment un efecte tranquil·litzador.

També he d’admetre que la pluja d’estiu m’agrada per altres motius diguem-ne més…egoistes. Els turistes s’han de quedar als seus apartaments (tot i que semble mentida, apretant-se entren tots). La platja es buida i puc mirar per la finestra i recuperar temporalment sensacions de tranquil·litat que em pertanyen per viure on visc i que em furten al llarg de dos mesos consecutius.

La solució parcial a este problema passa per anar a visitar a la família a Casla, un menut poble de la província de Segòvia on els meus oncles tenen, a part de la seua, dos cases rurals que us recomane  visiteu.

En eixe poble hauré de batallar amb un altre problema: la consumició sense repòs d’aliments i de begudes,o com diu mon tio : “Aquí no hay que parar en ningun momento de comer  ni de beber”.
Això i la falta d’activitat esportiva durant aquest estiu està generant-me un altre problema cada vegada més gran al voltant del meu melic, crec que s’anomena panxa i ja voré com la solucione a partir de setembre.

Tal vegada per això no m’agrada l’estiu…està tot ple de problemes!

%d bloggers like this: