Papallones, huracans i sistemes caòtics

Segur que heu sentit parlar de la papallona que mou les ales a Tokyo i provoca un huracà a Nova York. És un exemple que s’anomena molt sovint per introduir el que matemàticament es coneix com a sistemes caòtics.

Un sistema caòtic es caracteritza pel fet que una petita variació en les condicions inicials pot arribar a fer-ho impredictible en el curs del temps.Trobem exemples d’aquests sistemes en models atmosfèrics, el sistema solar, models econòmics i models de creixement de població.

mariposahuracan

Estos exemples són molt complicats d’explicar però la matemàtica del caos també es produeix a la vida quotidiana d’una manera més o menys similar a la científica. Perquè, al cap i a la fi, no són més que xicotets canvis que acaben generant canvis molt grans.

Un divendres qualsevol, en un pub on mai passa res (i no canvien les cançons ni quan s’equivoquen de CD), una papallona mou les ales o, més exactament, una xica comença a ballar. De sobte un grup de clients habituals cansats de freqüentar el mateix local al llarg de tantes nits ni poden (ni volen) llevar-li els ulls de damunt.

Basten només dues cançons per tal que l’ambient del pub es transforme d’avorrit a prometedor. La majoria dels xics estan bocabadats i els més valents s’acosten a parlar amb ella, altres es conformen únicament mirant-la…ja ha començat “El Efecto Mariposa” i és només el seu principi!

L’efecte continua al dia següent, els amics no deixen de pensar en la xica que ballava i volen retrobar-se amb ella.

A l’igual que en altres fenòmens atmosfèrics és a l’epicentre del huracà on les conseqüències són més dràstiques . Qui passe per allí pot ser desplaçat d’un fort colp des de l’estat de resignació fins al de la il·lusió en un espai temporal relativament curt.

Els efectes poden ser diversos. Unes vegades es presenten en forma d’interés, tant incomprensible com desmesurat (per no dir-li friki directament), per començar a estudiar els algoritmes de resolució del cubo de rubik. Altres vegades afecten a la percepció temporal i passejos de més de dues hores per la platja li poden semblar excessivament curts.

rubik-3x3

Però el més greu (o tot el contrari) és que, sense la més mínima sospita, es pot convertir en protagonista d’una fantasia ja començada que li semblarà tan sorprenent com bonica i que li dibuixarà a la cara un somriure que només tenen aquells que es consideren afortunats.

No deuríem subestimar mai els detalls, els petits gestos són molt poderosos.

Postdata: Als anys senars els huracans es bategen amb nom de dona i estem en 2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: