Arxivar per Juliol, 2011

Filosofies de vida

Posted in Uncategorized on Juliol 28, 2011 by paratodoepsilon

Ja fa temps que al diari El Pais i a la secció d’articles d’opinió vaig trobar la cara d’un ex-ministre del partit popular a la primera legislatura de l’Aznar. L’ex-ministre en qüestió per voluntat pròpia va decidir deixar la política després d’aquells quatre anys i actualment s’ha tornat a saber d’ell al camp polític perquè ha estat l’encarregat de dur a terme les negociacions entre el ministeri de foment i els controladors aeris.

Es tracta com ja sabreu de Manuel Pimentel que és a la vegada advocat i enginyer…curiós no?. Açò reforça la meua idea que no hi ha gent de lletres o de ciències.

Ací vos deixe un link de l’article que caldria llegir per entendre aquest post.

Tot i que no em canse de rellegir-ho de tant en tant, he decidit fer un intent de particularitzar-lo a la meua persona a vore si puc complir-ho. Aquest serà el meu intent de decàleg del caminant dividit en àrees:

Primer que res el que es podria entendre com “MENS SANA et CORPORE SANO”

Necessite un projecte mental!

Per diverses raons considere que la meua ment ha de tindre faena. El saber i entendre perquè passen les coses és un plaer moltes vegades superior a les pròpies coses que estan passant.

Aquestes coses a les quals em referisc poden ser, bé continuar amb el doctorat, profunditzar en els diversos softwares educatius, començar a estudiar idiomes i , fins i tot, involucrar-me en la resolució de problemes tant matemàtics com de lògica que de vegades m’ha trobat en diverses revistes, webs i blocs matemàtics (per cert ara hi ha un problema setmanal a l’edició digital del mateix diari que he anomenat abans).

L’adrenalina que es pot sentir quan es resol un problema que portes temps batallant és un plaer desconegut per a la majoria de la gent i que jo tinc ganes de recuperar…serà massa friki açò?..tinc igual.

Pel que respecta al CORPORE la cosa també ha de millorar prou. Ja faig esport però, com quasi tot el que faig, ho faig de manera massa intermitent.

La intenció era córrer tres dies per setmana…però no se que passa que al tercer no hi arribe mai!. I la veritat és que la sensació que tinc en acabar de córrer és també molt agradable (cal insistir en lo de “en acabar”).

Segons el llibre de Murakami “de que parlo quan parlo de córrer” lo més important d’eixir a córrer és tornar a eixir a córrer el dia següent. Però clar, este paio fa maratons i jo no he fet ni una cursa popular encara. Damunt l’única que he vist que m’agradaria intentar perquè té 4 quilòmetres no em deixaran fer-la perquè és la cursa de la dona!. Així que no queda més remei que preparar-se per una de 10 i de ahí ja donarem el salt a la mitja marató, tot i que no crec que siga enguany (més que res perquè si el decàleg no és realista no m’esforçaré a complir-lo).

També és important dosificar aquestos esforços, tant els mentals com els corporals, ja que no seria la primera vegada que faig tantes coses que cap d’elles la faig perfecta (seria el segon punt del decàleg original).

Aquestes serien les dues vessants sobre les quals s’ha de construir aquesta nova “temporada de vida” per anomenar açò d’alguna manera. Però no són les úniques ja que no tindrien cap sentit sense altres com:

  • Marc
  • Cinc ceps
  • Kite
  • Pelis
  • Llibres
  • Rutes Gastronòmiques
  • Viatges
  • Escriure al bloc

La teoria la tinc clara, ara falta allò que sempre m’ha costat més, Murakami ho anomena auto-disciplina.

No se que opinareu del decàleg original de Pimentel, a mi de tots els punts que el formen el que més m’agrada és l’últim.

Aquest estiu està reviscolant, sort que és llarg (almenys el meu 🙂 )

Anuncis
%d bloggers like this: