M’han furtat la primavera!

Fa més o menys 7 anys que tinc guardat en algun lloc el retall d’un diari que feia referència a un retrobament.

Quan jo parle “d’algun lloc” heu de fer-vos a la idea que la paraula desastre es queda massa curta per definir l’ordre de ma casa. Ha estat així sempre. Almenys quan vivia amb la família aquest ordre caòtic estava delimitat per les quatre parets que formaven la meua habitació. Però viure assoles ha fet que aquest caos organitzatiu s’instal·le al llarg dels 90 metres quadrats del meu habitatge repartit en tres habitacions, una cuina-saló i dos banys tots aquestos espais totalment equicaòtics (si és que existeix aquesta paraula que crec que no).

Aquest caos també em persegueix al meu calaix de l’institut, a la meua borsa d’anar a classe i inclús a les carpetes de l’ordinador amb el qual estic escrivint aquest post. Un dia a la setmana podríem dir que s’instal·la una mena d’ordre en el caos però tinc comprovat que ve a durar dos o tres dies en el millor dels casos. Crec que m’ha acostumat a vire amb ell però, sincerament, no li tinc massa estima

Podeu comprendre aleshores que buscar ara l’esmentat article pot ser una tasca massa complicada, massa llarga, o les dues coses a l’hora.

No recorde tot el seu contingut, de fet no recorde més que la referència a un retrobament. Deia alguna cosa com:

“De tos els retrobaments que es repeteixen any rere any el més esperat és, quin dubte cap, la primavera”.

Curiosament l’amiga que em va donar l’article està diguen-me que enguany ella la primavera no l’ha trobat encara.

Jo si que l’ha trobat i més a més enguany ha sigut de sobte. Aromes, olors, colors i sensacions primaverals no esperades tan prompte varen arribar el mateix dia sense avisar i amb una intensitat més que notable.

I quan ja estava començant a gaudir de tot això…m’han furtat la primavera!.

Anem a ser clars:

• No vull banyar-me a la mar en abril!
• No vull ficar-me les abarques encara!
• No em dona la gana untar-me de crema solar a estes altures de l’any!
• Però, sobre tot, no m’agrada compartir el meu entorn amb els turistes invasors abans d’hora (ni després tampoc).

Així que, amic estiu, vaig a dir-te unes paraules:

Fes el favor de donar-li a Nuri la seua primavera que ja està tardant massa, retornam les meues sensacions primaverals que encara les estava gaudint i ja et baixaràs del tren en la propera estació!

 

I, si no estas d’acord, ja estas parlant amb la conselleria d’educació per tal de que em donen vacances…