M’han furtat la primavera!

Fa més o menys 7 anys que tinc guardat en algun lloc el retall d’un diari que feia referència a un retrobament.

Quan jo parle “d’algun lloc” heu de fer-vos a la idea que la paraula desastre es queda massa curta per definir l’ordre de ma casa. Ha estat així sempre. Almenys quan vivia amb la família aquest ordre caòtic estava delimitat per les quatre parets que formaven la meua habitació. Però viure assoles ha fet que aquest caos organitzatiu s’instal·le al llarg dels 90 metres quadrats del meu habitatge repartit en tres habitacions, una cuina-saló i dos banys tots aquestos espais totalment equicaòtics (si és que existeix aquesta paraula que crec que no).

Aquest caos també em persegueix al meu calaix de l’institut, a la meua borsa d’anar a classe i inclús a les carpetes de l’ordinador amb el qual estic escrivint aquest post. Un dia a la setmana podríem dir que s’instal·la una mena d’ordre en el caos però tinc comprovat que ve a durar dos o tres dies en el millor dels casos. Crec que m’ha acostumat a vire amb ell però, sincerament, no li tinc massa estima

Podeu comprendre aleshores que buscar ara l’esmentat article pot ser una tasca massa complicada, massa llarga, o les dues coses a l’hora.

No recorde tot el seu contingut, de fet no recorde més que la referència a un retrobament. Deia alguna cosa com:

“De tos els retrobaments que es repeteixen any rere any el més esperat és, quin dubte cap, la primavera”.

Curiosament l’amiga que em va donar l’article està diguen-me que enguany ella la primavera no l’ha trobat encara.

Jo si que l’ha trobat i més a més enguany ha sigut de sobte. Aromes, olors, colors i sensacions primaverals no esperades tan prompte varen arribar el mateix dia sense avisar i amb una intensitat més que notable.

I quan ja estava començant a gaudir de tot això…m’han furtat la primavera!.

Anem a ser clars:

  • No vull banyar-me a la mar en abril!
  • No vull ficar-me les abarques encara!
  • No em dona la gana untar-me de crema solar a estes altures de l’any!
  • Però, sobre tot, no m’agrada compartir el meu entorn amb els turistes invasors abans d’hora (ni després tampoc).

Així que, amic estiu, vaig a dir-te unes paraules:

Fes el favor de donar-li a Nuri la seua primavera que ja està tardant massa, retornam les meues sensacions primaverals que encara les estava gaudint i ja et baixaràs del tren en la propera estació!

 

I, si no estas d’acord, ja estas parlant amb la conselleria d’educació per tal de que em donen vacances…

Anuncis

6 Respostes to “M’han furtat la primavera!”

  1. Gràcies….
    Moltes Gràcies
    Ets el millor!!!

  2. No vull encetar encara totes les botelles de vi blanc…esperaré a l’estiu..o no.
    Eres gran Juanito, m’agradat molt

  3. totalment d’acord…la primavera no pot durar dos dies….és molt dur caminar per Alacant i començar a olorar a les guiris amb dues tones de” aftersun”….
    M’engaxaré al blog!!!!

  4. Espectacular relat sobre la primavera. Si que és ben cert que un no sap ben bé que fer si anar de curt o de llarg, continuar fent puxero o passar-se a l’ensalada. La primavera és per a tebis. Vaig a fer-me seguidor del bloc.

  5. Gràcies a tots per els comentaris, m’ha fet il·lusió saber que açò ho llig algú!

  6. […] que evidentment m’acabe d’inventar (ja ho vaig fer amb la paraula equicaòtic a aquest post això d’nventar […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: