Gastronomia d’Emocions

Posted in Uncategorized on Agost 27, 2013 by paratodoepsilon

Hui he desdejunat la lectura d’un mail on em descrivien com un “agradable descobriment de l’estiu” i a més a més em criticaven (de manera positiva) aquest bloc.

He esmorzat el retrobament d’una amiga que m’encanta i que tenia massa descuidada últimament.

El dinar ha estat un plaer gastronòmic i verbal com és normal amb el comensal que m’acompanyava.

Per berenar altre retrobament de gent que fa temps que no veus però saps que estan ahí i si fa falta t’acompanyen fins a l’aeroport!.

Fora de menjars, els twitters, whatsups, cridades telefòniques, comentaris i “m’agrada” del facebook estan fent que dia siga molt emocionant!

El sopar en principi és a l’avió però ja fa 30 minuts que hauríem d’estar volant i sembla que no ho farem fins a les 23:00. Així que vaig a pegar una volteta que de ben segur que passa alguna cosa agradable també.

Gràcies a tots!

Comença l’aventura txeca!

Papallones, huracans i sistemes caòtics

Posted in Uncategorized on Juny 19, 2013 by paratodoepsilon

Segur que heu sentit parlar de la papallona que mou les ales a Tokyo i provoca un huracà a Nova York. És un exemple que s’anomena molt sovint per introduir el que matemàticament es coneix com a sistemes caòtics.

Un sistema caòtic es caracteritza pel fet que una petita variació en les condicions inicials pot arribar a fer-ho impredictible en el curs del temps.Trobem exemples d’aquests sistemes en models atmosfèrics, el sistema solar, models econòmics i models de creixement de població.

mariposahuracan

Estos exemples són molt complicats d’explicar però la matemàtica del caos també es produeix a la vida quotidiana d’una manera més o menys similar a la científica. Perquè, al cap i a la fi, no són més que xicotets canvis que acaben generant canvis molt grans.

Un divendres qualsevol, en un pub on mai passa res (i no canvien les cançons ni quan s’equivoquen de CD), una papallona mou les ales o, més exactament, una xica comença a ballar. De sobte un grup de clients habituals cansats de freqüentar el mateix local al llarg de tantes nits ni poden (ni volen) llevar-li els ulls de damunt.

Basten només dues cançons per tal que l’ambient del pub es transforme d’avorrit a prometedor. La majoria dels xics estan bocabadats i els més valents s’acosten a parlar amb ella, altres es conformen únicament mirant-la…ja ha començat “El Efecto Mariposa” i és només el seu principi!

L’efecte continua al dia següent, els amics no deixen de pensar en la xica que ballava i volen retrobar-se amb ella.

A l’igual que en altres fenòmens atmosfèrics és a l’epicentre del huracà on les conseqüències són més dràstiques . Qui passe per allí pot ser desplaçat d’un fort colp des de l’estat de resignació fins al de la il·lusió en un espai temporal relativament curt.

Els efectes poden ser diversos. Unes vegades es presenten en forma d’interés, tant incomprensible com desmesurat (per no dir-li friki directament), per començar a estudiar els algoritmes de resolució del cubo de rubik. Altres vegades afecten a la percepció temporal i passejos de més de dues hores per la platja li poden semblar excessivament curts.

rubik-3x3

Però el més greu (o tot el contrari) és que, sense la més mínima sospita, es pot convertir en protagonista d’una fantasia ja començada que li semblarà tan sorprenent com bonica i que li dibuixarà a la cara un somriure que només tenen aquells que es consideren afortunats.

No deuríem subestimar mai els detalls, els petits gestos són molt poderosos.

Postdata: Als anys senars els huracans es bategen amb nom de dona i estem en 2013

Vinalopejant!

Posted in Uncategorized on Octubre 25, 2012 by paratodoepsilon

No se si per feina o per obligació (en realitat una cosa porta a l’altra) enguany de setembre a juny viuré a la comarca del Vinalopó Mitjà i, més concretament, al terme (que no al poble) de Novelda.

El temps lliure que em deixe el treball al llarg d’aquest curs he decidit que vaig a dedicar-lo a “vinalopejar”. Tractaré de definir aquesta expressió que evidentment m’acabe d’inventar (ja ho vaig fer amb la paraula equicaòtic a aquest post això d’nventar paraules).

Vinalopejar és un verb? …no exactament. Aquesta paraula s’ha d’entendre com una espècie d’immersió socio-geogràfica al llarg d’un temps concret al lloc al qual fa referència. I que collons és això?.
Consisteix en descobrir i/o gaudir d’aquelles aportacions gastronòmic-sensorials (esta no se si existeix tampoc) que t’aporta una temporada vital fora del teu entorn habitual.

Tenint en compte que estic a una zona plena de vinyes, i  molt propet del poble on destil·len la cassalla Tenis, estareu d’acord amb mi que l’experiència pot ser perillosa. Però faré un esforç i em sacrificaré perquè vinalopejar porta aquest tipus de handicaps ☺.

Fins ara he descobert algunes coses interessants com un hort ecològic per comprar la verdura al mateix bancal, una botigueta també d’aquest estil al poble d’Asp i una vinoteca a Novelda en la qual fan cates de vins i on s’han quedat el meu mail (tot i que jo no sóc de beure).

Després d’analitzar varies possibilitats m’ha instal·lat a una caseta de camp als afores del poble. Entre altres coses, puc encendre la llar per tal de calfar la casa, sentir com canten els galls de ben matí o plantar la meua pròpia verdura ecològica .

Però si he de destacar alguna cosa d’esta nova ubicació és que em permet gaudir dels xicotets detalls que, tal vegada per ser assequibles, molt sovint se’ns oblida el plaer que ens provoquen.

Detalls com passejar pel camp, llegir baix un arbre o simplement alçar el cap i gaudir de les estreles que, com em comentava l’altre dia una amiga, no en tots els llocs es poden vore!.

Per cert a Novelda va nàixer el gran matemàtic i marí Jorge Juan i, curiosament, cap dels dos instituts del poble porta el seu nom. Tindré que investigar també sobre açò. Ací vos deixe un link per si voleu saber més sobre ell.

Benvinguts a Camelot

Posted in Uncategorized on Abril 13, 2012 by paratodoepsilon

Si busquem a la Viquipèdia la definició de democràcia apareix açò:

En sentit estricte, la democràcia és una forma d’organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants.

Caldria afegir al final de la definició: “Independentment que aquests representats estiguen o no preparats per tal d’adoptar estes decisions”.

Acabe de llegir a la premsa local que ací a Camelot (ciutat mediterrània antigament coneguda com Gandia) aquest estiu tindrem un coliseu amb gladiadors i tot.

Sembla que la “garruleria” de l’estiu passat amb el rei Arturo donant la volta a la plaça de bous i concerts casposos a tot arreu es quedarà en no res comparant amb la d’enguany.

Ja fa setmanes que els veïns de la platja es queixen tant de la “carpa” instal·lada al Clot de la Mota (a qualsevol cosa li diuen ara auditori), com dels festivals de la part del port. Música alta entre setmana, persones cridant a altes hores de la nit, gent major passejant a primera hora del matí i esquivant joves bufats per primera fila de la platja.

Em recorda a les notícies que cada vegada més sovint apareixen sobre ciutats com Eivissa i Salou on fins i tot acaben pegant bots entre balcons i piscines.

És eixe el turisme que volem? No hi ha una altra manera d’atraure gent? Ací us deixe el link al bloc d’un amic que ja parlava d’açò l’estiu passat.

Em sembla que no aconseguiran desestacionalitzar la platja sinó que aquells que l’habitem al llarg de tot l’any posem els pisos a la venda.

Ací algunes mostres:

pixant a la porta de l’esglèsia i en plena setmana santa…ai mare com s’entere cotino!

I li van donar un quart…

Posted in Uncategorized on Març 20, 2012 by paratodoepsilon

I li van donar un quart.

Com que eren quatre a dividir, semblava que el repartiment havia estat equitatiu però res més lluny de la realitat. Si que era cert que si ens referim a qüestions temporals tots tenien tres mesos de treball, però la feina a fer era ben diferent  com també ho eren les responsabilitats de cada tasca encomanada.

El repartidor, que era l’únic que a priori  coneixia el cicle complet, sabia ben bé el que es feia i, precisament per això, es va assegurar d’assignar la part del treball més completa, més complicada, i també més necessària a l’única dona del grup.

Ella no va trigar gaire en adonar-se’n d’aquesta circumstància i a més a més d’altra quasi pitjor, li va tocar el torn darrere del company més fred i més obscur i aquest fet, volguera o no, retardaria la seua part del treball. Aleshores va decidir que començaria cada any per ahí, reparant allò que  quedara del treball anterior i només va demanar a canvi algunes hores més de llum.

Quasi tots els anys li tocava caldejar l’ambient per tal de desfer la neu provocada pel seu company. Enguany però hi havia un altra prioritat, i va decidir dedicar tot el primer dia de treball a regar allò que portava massa temps assecant-se. Ja se sap que sense aigua no hi ha vida i crear-la és ,precisament, la principal de les seues tasques.

Així ha començat hui a treballar  i aquesta pluja és només un dels petits plaers dels quals ens obsequiarà al llarg de la seua estada. Després vindran aromes, colors, sabors, paisatges i moltes més coses que, fins i tot,  ens alteraran la sang.

Benvinguda!

Coses que passen

Posted in Uncategorized on gener 24, 2012 by paratodoepsilon

Digueu-me desconfiat però sospite que la meua ment té pensat a llarg termini demanar-me la independència.

Des que la conec actua moltes vegades per iniciativa pròpia d’una manera molt creativa i sense cap tipus de vergonya.

A partir de no massa dades, pot arribar a construir una història més o menys sòlida basada en arguments totalment ficticis i irracionals però,  allà on ella viu, sembla que aquestos arguments es coordinen i complementen d’una manera molt eficaç.

Ha agafat tal pràctica inventiva que en l’interval de temps d’un episodi de l’Enclau de Vi pot muntar una història on jo, com a protagonista d’ella, em dedique a cultiu d’una vinya i la posterior elaboració d’uns extraordinaris vins en uns terrenys familiars on ja fa temps que no tinc ni una fanecada ni mitja ni cap. (Aquesta darrera circumstància no sembla que l’importe molt a ella).

Altres vegades em tele-transporta a un futur on treballe com a professor d’intercanvi a un centre de l’estranger. Els destins que més li agraden són Nova York i Los Angeles, aquest darrer supose que per la proximitat amb el Napa Valley. (Que el meu nivell d’anglés siga pèssim tampoc li ocasiona cap problema a l’hora d’imaginar).

He de reconèixer que una de les històries que més m’agrada  transcorre al llarg del meu any d’excedència on li pegue la volta al món amb un vaixell de vela.(Que siga un desastre per estalviar diners i poder sufragar aquesta aventura és un detall que ella passa per alt).

També es preocupa per la meua vida sentimental. M’emparella virtualment amb una xica encantadora com la d’aquest conte  i que a més a més m’acompanya en totes les històries anteriors. (Que la xica en qüestió ni ho sospite ni tinga el mateix interés per mi podeu imaginar quant l’importa a ella).

Ben mirat quan arribe el moment crec que li denegaré la independència a la meua ment…no se que faria jo sense aquestes històries.

Mini guia formenterenya

Posted in Uncategorized on Agost 10, 2011 by paratodoepsilon
Açò és una espècie de mini-guia d’alguns racons d’un paradís que s’anomena Formentera. Com totes estes coses, supose que és qüestió de gustos, el meus van per ací:
  • Un plaer per a la vista:

Aquesta secció està formada pels racons de l’illa (a partir d’ara “sa illa”) que més m’agraden des del punt de vista visual, llocs on podries estar hores i hores mirant el mateix sense cansar-te. On descobreixes colors que únicament existeixen allí i no hi han substantius que puguen definir-los amb lleialtat.

  • Cala En Bàster: Com si fos una piscina a la mar (sempre que la mar estiga tranquil·la). Has d‘anar per un camí que està només entrar al poble de San Ferran i deixant aquest poble a l’esquerre. A mi m’agrada també perquè la baixada és molt fàcil comparada amb altres cales d’aquest estil.
  • Es Caló des Morts: Molt més complicada la baixada però també paga la pena aquesta cala. Està més saturada que l’anterior i a més a més és menudeta. Moltes vegades no pots ni trobar puesto i has d’acabar a les roques però s’ha de vore precís. No et ficaré per on teniu que anar perquè és més fàcil que ho mireu al mapa (este lloc i tots el posteriors).
  • Camí de sa pujada. Açò és totalment opcional, ho dic perquè tal vegada ara a l’estiu fa massa calor per tal de fer aquest camí, però sense dubtes disfrutaries d’algunes de les millors vistes de sa illa.
  • Estany des peixos. Altra vista meravellosa de sa illa quan és fa de nit, pots millorar-la demanant un gintònic al café de l’estany.
  • Far de La Mola. M’agrada vore el mar des d’eixe far, és més alt que l’altre i a més està menys saturat, l’altre també cal visitar-lo quan es fa de nit. Si estas a la mola(hi ha mercadet dimecres i diumenge), al baixar hi ha un mirador des del qual pots vore tota sa illa, també està molt be en fer-se de nit (ja hauràs comprovat que a mi , en realitat, no m’agrada Fromentera…m’agrada que es faça de nit!).

Segurament estic deixant-me moltes vistes però vaig a canviar de secció o no acabaré aquesta espècie de mini-guia.

  • Un plaer per al paladar:

Aquesta secció va sobre els garitos que més m’agraden per  menjar:

  • Can Forn: Si tinguera que destacar qualsevol bar/restaurant que he provat a sa illa no dubtaria a recomanar-te aquest. Fan menjar pagès i autòcton. Està en San Ferran i supose que a l’agost tindràs que reservar et deixe el tf 971328155. Molt bona relació qualitat preu!
  • Ja que estem a San Ferran també està molt bona la pizzeria Macondo no tinc el telèfon però tampoc reserven aixi que no et fa falta.
  • Al poble de San Francesc ( tots els pobles són sants en sa illa) està un restaurant del qual m’han parlat molt bé però que jo he anat mai, es diu Ca Na Pepa i el tf és 971321091. Si vas em fas una crítica gastronòmica!
  • Tampoc conec, però m’han parlat bé d’un que es diu “Pequeña Isla” i que està a al Pilar de la Mola, també de menjar típic de sa illa.
  • Si voleu fer-vos un homenatge heu de provar la caldereta de llagosta, jo l’ha tastat a dos restaurants:
    • Es Molí de la Sal Situat a l’entrada de la platja de ses illetes i uns dels restaurants de més nivell de sa illa (ens va costar 100 euros per cap)
    • Can Rafaelet Aquest està a Es Caló de San Agustí, també té molt bones vistes i és un poquet més barat (97 euros,jej,e). De totes maneres, si penseu fer alguna d’aquestes calderetes cal demanar per a menys persones que sempre sobra.


  • Un plaer per als sentits: 

En aquesta secció enumeraré coses que m’agraden fer allí

  • Anar a Sa Fonda Pepe per la nit i seure a les cadires del carrer o en la plaça del poble a mirar la penya que passa.
  • Anar a la llacuna d’espalmador i untar-me de fang.
  • Prendre el sol en pilotes en qualsevol platja tranquil·la.
  • Perdrem pels camis i caminals  amb cotxe moto bici o a peu i descobrir lugars.
  • Fer-me mojitos als xiringuitos.
  • Llegir a la platja a poqueta nit (s’hora baixa diuen els balears).
  • Vore com s’amaga el sol a es cap de barbaria.
  • Imaginar com seria la meua vida al llarg de l’hivern si vaig a l’institut d’allí (tu tens un centre de salut també).

Mentres vaig redactant està entrant-me enveja, crec que tindré que tornar al setembre.

M’ha deixat moltes coses però supose que també tu descobriràs moltes que jo no conec. Si vols entre els dos podem fer una guia seria.

Bon viatge doctora!

%d bloggers like this: